9 mai 2008

Carles Santos



És el temps de les entranyes reconvertides.
És el temps de pensaments rossegats.
És el temps de defecacions desitjades.
És el temps d'escriure el teu nom a la paret amb la meua pixera.
És el temps de netejar-te el cul amb musica clàssica.
És el temps de digitalitzar el teu clítoris.
És el temps de treballar a correus tot l'estiu.
És el temps de menjar paella amb un Crist de plata.
És el temps de tindre cucs als pits.
És el temps de vomitar dins d'una llauna d'atun.
És el temps de tacar els llençols mentre passa la banda municipal.
És el temps d'anar al teatre sense bragues.
És el temps de menstruar el dia de Corpus Christi.
És el temps de pegar-li foc al Parrufall.
És el temps de no tindre vergonya nacional.
És el temps de congelar la cera de les orelles.
És el temps de no ser la filla del teu pare.
És el temps de cridar.

Aucun commentaire: