"Pintar embruta. Escriure fa picor..."
(image Visoterra)
"Pinto malgrat aquest vent tant fort, calent i sec. Els quadres s'assequen ràpidament així.
Marees negres, estatues fetitxes, dones negres.
Avui és Sangha Ibé. Vaig, com sempre, a treballar al terrat de casa d'Amantigué.
Rodrigo acaba de partir cap a Mopti en un cotxe de segona mà amb el batlle de Sangha.
Som a dimarts, 2 de febrer. Jean-Marie hauria de venir demà. Cécile i els nins, dissabte, diu ella.
El cotxe no s'engega si no l'empenyem. Mal senyal.
Fa un vent capaç d'arrencar els arbres. També fa fred. De sobte, després de tres setmanes de calor, hem tret els jerseis i les gorres de llana. Els refredats, la tos. Jo estic bé, pinto molt. La meva única salvació, ara i aquí. No obstant això, hauria d'anar a algun lloc, almenys a trucar per telèfon.
De moment, es massa tard. Aviat es fará de nit. Tinc pintura fins als ous. Només marxa amb aigua molt calenta. Després farà fred, ja es nota. De Bamo talla llenya. Potser soparem dins de casa.
Més tard, molt més tard, negra nit, enyoro les dones.
Sembla que a Bongo hi ha un nou fuster. Caldrà fer-li fer bastidors. Potser de la mida d'una pell de vaca. Els vells que fan tam tams, poden estirar una pell sencera damunt d'un bastidor?
Avui és Sangha Ibé.Aniré a dibuixar al terrat de ca l'Amantigué. Serà la tercera o quarta vegada, enguany."
Miquel Barceló. Quaderns d'Africa.
Aucun commentaire:
Enregistrer un commentaire